domingo, 22 de abril de 2012

La llegenda de Sant Jordi


© Pilarín Bayés


Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants der-se cada dia per ser devorada pel drac.

Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà:
- No patiu jove donzella. Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

Mañana dia 23 de abril se celebra en Cataluña el día de Sant Jordi, el día de la rosa y del libro.
He tomado esta versión de la leyenda de Sant Jordi de la web Una mar de contes, y no he podido menos que ilustrarla con este simpático caballero que le saca la lengua al dragón, creado por Pilarín Bayés.
Podéis leer más información sobre la leyenda de Sant Jordi en el siguiente link (que también puede leerse en castellano y en inglés):

sábado, 21 de abril de 2012

Pilarín Bayés: 50 años dibujando casi todo para todos


El pasado jueves 18 de abril se inauguró en el Palau Robert de Barcelona la exposición Pilarín: 50 dibuixant per a tots, que podrá verse hasta el próximo 11 de septiembre de 2012.



Después de ver la exposición puedo afirmar que Pilarín no solo se ha pasado la vida dibujando para todos, sino que lo ha ilustrado casi todo. Para comprobarlo solo hay que dar un repaso al primer panel de la exposición donde se recoge una selección de toda su producción editorial, que no en vano asciende a más de 765 libros publicados. Sus característicos personajes nos han contado nuestra historia más reciente, nos han ilustrado sobre nuestras tradiciones y nos han hablado de nuestros artistas más universales. También nos han enseñado valores como la tolerancia y la convivencia en un contexto que no siempre ha sido fácil.
 
La exposición se divide en once bloques temáticos simbolizados por once personajes. Son los siguientes:
El meu pardal. 1964. La belleza.
El zoo d'en Pitus. 1965. La comunicación
Antón Retaco. 1972. La convivencia
L'espardenyeta. 1978. El conocimiento
Institucions de Catalunya. 1984. La identidad
Petita història de Gaudí. 1985. La cultura
Trobament de dos mons. 1992. La universalidad
Els lliris vermells de làvia Tilín. 2008. La ficción
L'illa del Far. 2010. La diversión. 

Durante los últimos 50 años, diferentes generaciones de catalanes hemos crecido junto a los personajes de Pilarín que nos identifican con nuestra historia reciente. La exposición nos invita precisamente a eso, a reconocernos en esos personajes que ilustran una historia de la que fuimos, somos y seremos protagonistas.



Más información:

El Palau Robert repassa l’obra de la il·lustradora Pilarín Bayés
Pilarín Bayés
En casa de Pilarín
La ventana de mi cuarto

martes, 17 de abril de 2012

La fiesta de Cavall Fort




Cavall Fort nos invita a la fiesta de su 50 aniversario que tendrá lugar el próximo domingo 22 de abril en el Parc de l'Estació del Nord de Barcelona. 



Las actividades se organizarán en espacios dedicados a cuentos, juegos,circo, lectura, talleres y muchas otras divertidas  propuestas.
Para más información: 

lunes, 16 de abril de 2012

Por Sant Jordi: Libros en ruta




Tantàgora Serveis Culturals se adelanta a Sant Jordi y nos invita a compartir una ruta de cuentos y libros por el centro de Barcelona, el próximo sábado 21 de abril.
Para bajar el recorrido en pdf, entra en el siguiente link: 
Tantàgora Serveis Culturals

domingo, 1 de abril de 2012

Las consecuencias de la literatura


Cubierta de la primera edición de Huckleberry Finn


Cuando un niño lee y se emociona, cuando disfruta, es porque ya sabe dar forma a las palabras, darle a la palabra "pan" la forma y el sabor del pan, deja de ver signos y ve cosas, imagina, puede coger el camino de un cuento y, aún después de cerrar el libro, continuar la discusión con el personaje que ya es su amigo o seguir escapando del Diablo Verde que lo asustó para siempre.

Leer me proporcionó un montón de amigos. Huckleberry Finn fue uno de ellos. Dudo mucho que una docena de psiquiatras eminentes pudieran convencerme de la no existencia de ese muchacho que sabe quitar verrugas conjurando a las almas en pena con la ayuda de un gato muerto. Yo viví con Huck aventuras que no ha escrito nadie. Él y yo navegamos el Gran Río, escalamos los Apalaches para encontrar el camino por donde se escapa el Sol todos los atardeceres y fumamos la Pipa de la Paz con Toro Sentado.


Juan Farias, Salamanca, febrero de 1997.

Este fragmento pertenece al texto realizado con motivo del encuentro con Juan Farias celebrado en 1997 dentro del programa de “Encuentros con autores” del CILIJ de Salamanca. Ahora lo traigo aquí para conmemorar el día internacional del Libro Infantil y Juvenil que se celebra el 2 de abril, coincidiendo con la fecha de nacimiento del escritor danés Hans Christian Andersen.